Relats per viure i somriure

"La vida ja és prou seriosa... Tenir una estona per riure és necessari", expressa la professora i escriptora Gisela Alcón (1964). En un moment "tan trist i problemàtic" com és una pandèmia mundial, va creure oportú publicar un recull d'alguns dels seus relats més divertits: "Vaig pensar que ens aniria bé", diu.

L'autora es considera "una reusenca del Vendrell" perquè, tot i que va néixer a la capital del Baix Penedès, fa molts anys que treballa en un institut de la capital del Baix Camp. "Sempre ets d'allà on neixes, i també d'allà on vius", relata.

Alcón va estudiar Filologia Anglogermànica; és catedràtica de llengua anglesa a secundària; té un màster en investigació i docència d'estudis feministes, de gènere i ciutadania; i actualment explora la feina de dones que han estat invisibilitzades al llarg de la història, per "fer una mica de justícia amb les que ens han precedit", ressalta.

Situacions quotidianes

De fet, els 12 contes que conformen 'Històries possibles' tenen dones com a protagonistes: "Ha arribat el moment de mostrar el món des del punt de vista femení, i de parlar del que ens passa a nosaltres", assenyala Alcón. Critica que durant molt de temps només ens ha arribat "una única visió de la vida" i reclama que "ja toca veure-la des d'una altra perspectiva".

Les històries plantegen situacions del dia a dia "portades a l'extrem". Una de les preferides de l'autora, confessa, és 'El dilema', en què el personatge viatja amb una urna funerària. "Vaig tenir un bon moment quan em va passar pel cap aquesta història", fa broma. A banda dels relats, el llibre conté un prospecte, "com si fos un medicament", explica l'autora. Inclou la data de caducitat de l'obra, com s'ha de prendre, de quina manera s'ha de guardar… "Això ja et situa dins d'un context d'humor", constata divertida.

Alcón ja havia publicat en reculls col·lectius, però aquesta és la primera vegada que ho fa sola. Animada per la seva família i les companyes de l'entitat Reusenques de Lletres, va fer un pas endavant: "No volia esperar que poguéssim fer les coses amb normalitat, perquè no sabem quan arribarà això, manifesta". Així, en un "acte de valentia", va pensar que era "o ara o mai".

Col·laboracions

D'alguna manera, es podria dir que ha acabat esdevenint un llibre col·lectiu, perquè agrupa les aportacions de diverses persones: "Vaig trobar una impremta amb qui ens hem entès molt bé; amb la meva filla hem dissenyat la portada; una amiga ha realitzat la contraportada; una altra s'ha encarregat del punt de llibre, la psicòloga Alícia Tuesca ha redactat unes indicacions i el pròleg va a càrrec de la filòloga Fina Masdeu", explica Alcón. "Rodejar-te de persones així és el millor que pots tenir a la vida", assegura orgullosa.

Com que es tracta d'un llibre autoeditat, per aconseguir-lo s'ha d'enviar un correu a l'adreça historiespossibles@gmail.com. De moment, n'ha venut més dels que s'imaginava, i està "molt contenta" amb l'acollida que està tenint la seva obra. Reconeix que és una llàstima que no es pugui fer cap presentació i que, a causa de les restriccions, també sigui un problema desplaçar-nos. Per això, explica, quan va començar a rebre correus de persones que el demanaven, li va fer "moltíssima il·lusió".

Segons els comentaris que ha rebut, la gent s'ho passa bé llegint-lo perquè té un llenguatge molt planer: "És com si mentre fas el cafè algú t'expliqués coses", comenta, i afegeix entre rialles: "Les persones que em coneixen, em diuen que és com si estiguessin sentint la meva veu". L'autora està encantada perquè la seva voluntat és "fer passar una bona estona" als lectors. 

Reconeixements

Alcón ha estat reconeguda amb diversos guardons, entre els quals el de relats breus Antònia Abelló Filella: "Sempre estaré agraïda perquè va ser aquest el que em va animar a continuar escrivint", expressa. Recorda que la passió per la literatura l'acompanya des que era jove, però mai va pensar que ensenyaria els seus texto a altres. És precisament el repte de participar en algun concurs, el que li va donar l'empenta necessària per apostar per allò que escrivia, i per creure que valia la pena compartir-ho.

Només de sentir-la parlar i explicar el projecte amb tanta passió, s'entén perfectament l'èxit de la seva obra. La vitalitat que transmet es plasma també a les pàgines d''Històries Possibles', i fa que, enmig d'una pandèmia mundial, hi hagi una mica més de vida i somriures.